Cova dels monos 2/2: Memòries d'un reequipament

El diumenge 27 de desembre de 2020 quedem a l’aparcament de la cavitat Ana, Joel, Tomàs, Ian i Amparo a les 8:30h. Ian, Tomàs i Amparo arribem i comencem a preparar el material mentre arriben la resta de companys. Farem dos equips així que cal repartir tot el material necessari en dos: taladros, broques, raspalls, químics, càpsules de resina, etc.

A les 9:30h i amb tot preparat comencem a pujar la senda que ens condueix a la boca de la sima. Es tracta d’una senda molt amagada per la vegetació en alguns punts i amb una forta pendent. En arribar a la boca fem un briefing i ens repartim la tasca. La cavitat està instal·lada, excepte els tres últims pous, gràcies a que el dia anterior la van visitar uns companys del grup Speos. 

Ens repartim en dos grups: Joel i Ana s’encarregaran de reequipar des de la boca fins al passamans de després del pas de Tomàs, Tomàs, Ian i Amparo s’encarregaran del reequipament de la resta de la cavitat.

Arribem fins al fons instal·lant la part que falta i visitem el tresor que amaga la cavitat després de l’estret “Pas dels ous”, les pisolites que es troben a -108 metres. Una vegada feta la visita i les fotos de rigor, peguem un mosset i comencem a ascendir. A mesura que anem pujant revisem la instal·lació per plantejar on col·loquem els químics.

Deixem una corda en fixe per al desviador del P27, per facilitar el descens des de la capçalera, on instal·lem dos químics. Al pou de l’orgue i el passamans d’aproximació a aquest pou deixem els parabolts que ja hi ha posats. De moment encara es troben en bon estat, esperarem a que estiguen més deteriorats per intentar extraure’ls i aprofitar els forats per canviar-los per ancoratges químics.

Passades les formacions del pou de l’orgue i el passamans, comencem el P15. Plantegem el desviador per deixar-lo en fixe fent un passamurs. Ian i Amparo seguim pujant i Tomàs es queda clavant el químic del fraccionament. Mentrestant, a la capçalera de l’estret pou, Ian i Amparo pensem com plantejar la nova instal·lació. La idea es canviar un poc la direcció de la vertical per fer el descens més net i còmode, buscant la part més ampla. Clavem un parell de multimontis per provar si funciona bé. Amb el nou plantejament podem evitar un desviador que s’instal·lava en un natural bastant incòmode. Tomàs ha d'arribar prompte a casa i per tant comença a eixir de la cavitat. Ian i Amparo posem dos químics per a la capçalera de la vertical i seguim pujant, cal instal·lar altra capçalera a dos punts per a l’aproximació a la vertical. 

Com que hem de desinstalar la cavitat i s'ha fet tard, arrepleguem trastos i eixim. Mentre ascendim els pous que ens queden, veiem la feina que han fet els companys. Arribem de nou a la boca, després de desmuntar tota la instal·lació, a les 9 i 30 de la nit.

El dia 23 de gener, quedem a les 9:30 a Llutxent Carol, Ian i Amparo, ens ajuntem en un cotxe i anem cap al pàrquing de la cavitat. Arribem a la boca a les 11 i mitja i comencem a entrar cap a dins. Passem el passamans posterior al pas de Tomàs i baixem la rampa. Amparo i Carol baixen al fons ja que Carol no coneix la cavitat i aprofitarem el descens per fotografiar la instal·lació que es va fer en l’anterior entrada.

Instal•lem químics a la capçalera del P8 i a l’inici de la rampa, que és destrepable però per a què el descens es puga realitzar amb seguretat per a qualsevol persona independentment del seu nivell tècnic optem per posar una capçalera. El passamans dels desfondes es queda amb parabolts i naturals, en aquests últims deixem cordes fixes.

Seguint cap amunt s’instal·len els ancoratges del P10, el pou de la connexió i el passamans de la repisa. Deixem la capçalera per a l’endemà, ja que s’ha fet de nit i hem de complir amb les restriccions de movilitat.

Diumenge, dia 24, arribem Ian i Amparo a la boca sobre les 12 del migdia. Esta vegada ens quedarem a la boca, per instal·lar els químics de la capçalera. Replantegem la instal·lació existent, començant amb dos punts des de més avant per aproximar-nos amb seguretat. Posem un punt intermig a mode de passamans i després una capçalera doble per començar la vertical. La nova capçalera la instal•lem en la paret contrària per a millorar l'angle de la corda i facilitar l'accés a la vertical. Arrepleguem trastos i arribem a casa a hora de dinar, satisfets per haver deixat la feina acabada i contents amb el resultat. 

En primer lloc volem que quede constància del nostre agraïment a l'Ajuntament de Quatretonda, per mostrar el seu suport i interès davant aquestes iniciatives i per haver finançat el material emprat al reequipament.

També agraïm a totes les persones que han participat: Carol, Tomàs, Joel i Ana per la feina feta i al grup Speos d'Alcoi per haver-nos facilitat la tasca realitzant una incursió prèvia per instal·lar la cavitat.